ciència

Raonar des de la fallida de l’empíric

Entre les dades empíriques que utilitza el cervell i els continguts que gestionen les taxonomies de la màquina, es planteja un canvi de model que caldrà debatre des de la raó crítica, un cop definida prèviament la immediata crisi metafísica de l’empirisme que s’ha generat.

En el context d’una societat híbrida influïda per la intel·ligència artificial, des del ciberhumanisme la reflexió ha d’emmarcar una definició eficaç i exigent d’unes garanties en drets i llibertats socials. Que davant interessos privats han de prevaldre garantint espais lliures de la influència de la màquina. Des d’on poder emergir una semiòtica de la imatge de procedència orgànica i al servei d’una adaptació de la humanitat al medi ambient.

Des de la fallida de l’empirisme, amb la substitució de les síntesis que elabora el sistema nerviós central quan gestiona les dades empíriques, sorgeix una nova ontologia. Per evitar que s’alteri l’evolució satisfactòria d’aquest nou estadi de complexitat, en benefici de tota la comunitat humana cal iniciar un debat profund i complex.

Per fonamentar la nova ontologia 

Podem fonamentar l’emergència d’aquesta nova ontologia remetent-nos a la celebrada i admirable discussió recollida l’any 1927, en el Congrés Solvay de Brussel·les, entre els seus dos grans protagonistes Albert Einstein i Niels Bohr.

Va ser aleshores, mentre es van debatre les formulacions que inauguraven el model quàntic, quan es va obrir un conflicte metafísic encara pendent de tancar. Einstein sempre es va mantenir ferm en la defensa del realisme empíric. Bohr defensarà fins al darrer moment que la ciència només serveix per a trobar formes previsibles de càlcul. 

Molt probablement, des de l’àmbit del pensament i fonamentat en els fenòmens socials que ja es demostren en els comportaments dels primers cíborg, estem a un pas de finalitzar aquesta controvèrsia i anunciar l’assentament d’una nova ontologia en detriment de l’empirisme. 

Podem constatar i raonar aquesta fallida de l’empíric i l’emergència d’una nova complexitat, identificant un seguit de fenòmens socials que esdevenen, ordinàriament, cada cop més actuals i especialment determinants per a la construcció de l’individu cíborg. Que protagonitzen especialment els nadius digitals i que alteren ja, substancialment, la definició i l’estabilitat d’aquell individu clàssic que persisteix encara malgrat perdura immers en una societat cíborg.

De facto, allò empíric socialment ha començat a entrar definitivament en crisi. Així ho podem afirmar en el moment quan l’estabilitat dels fenòmens depèn, només, cada cop més, de les capacitats de la tecnologia per a organitzar una narració creïble d’allò que es considera real i metafísicament plausible. Els fets així ho demostren quan l’aparença virtual està adquirint, entre sectors importants de la població, una transcendència intensa, ascendent, que actua capaç de substituir el valor de la física natural i empírica per la solució que proposa la màquina. 

La tendència social que estem exposant per argumentar aquesta crisi de l’empíric s’exposa en l’article ‘Zoom face’ phenomenon has people eyeing plastic surgery, del febrer de 2022. També ens interessa destacar les declaracions de Ladan Shahabi, director de cirurgia estètica del UCLA Santa Monica Medical Center, on es fa especial ressò dels efectes de la pandèmia pel Covid-19.

Volem remarcar, precisament, que va ser a partir d’aquest fenomen immaterial, intangible però d’enorme transcendència, quan es van experimentar canvis estructurals que finalment han significat el desmantellament de la globalització impulsada des del liberalisme. 

L’article al que ens referim ens explica importants canvis en els usos dels maquillatges o, fins i tot, destaca l’increment d’operacions d’estètica facial. Fenòmens socials que coincideixen en un únic objectiu: convertir el rostre natural en una imitació del rostre virtual.

Comportaments del cíborg que certifiquen la fallida de l’empíric

El cíborg actua amb la necessitat de corregir el seu aspecte clàssic, per adaptar-lo simulant l’aspecte virtual que obté quan utilitza, per fotografiar el seu rostre, càmeres d’smartphone amb filtres d’intel·ligència artificial.

Podem identificar antecedents a aquest fenomen en l’ús que han fet del seu rostre diferents personalitats socialment rellevants del segle XX. D’aquella etapa recollim casos que obeïen amb canvis físics a una necessitat estètica, determinada per l’aspecte del físic. La seva significació social ens porten a considerar com casos d’estudi les operacions facials de Michael Jackson o de la cantant Cheer.

Més actualment identifiquem, en la solució que ha mostrat la coneguda i famosa cantant Madonna, als seus 63 anys, una tendència a imitar les proporcions i les expressions facials que generen els filtres d’intel·ligència artificial de l’smartphone.

En conjunt són casos que han posat en qüestió l’estabilitat del físic natural i han obert la porta a reconsiderar la identitat. 

Cal destacar la tendència cíborg dels casos com l’exposat on els autors s’han vist limitats per l’empirisme. Buscant sempre en darrer terme materialitzar un ideal clàssic d’estètica facial. Direm doncs que en la mesura que la virtualitat no participa activament en la formació dels patrons estètics, els casos esdevenen encara fenòmens clàssics.

Diferent és la intenció que orienta els nadius digitals, decidits a elaborar la seva identitat utilitzant la informació que ofereix la pantalla. És aplicant els diferents filtres visuals que proporciona la intel·ligència artificial, quan els nadius digitals construeixen una alteració de la versió clàssica dels seus rostres. Direm doncs que l’smartphone afecta en la cognició i altera aquella Interficie Cognitiva que el cervell ha modelat traduint les dades empíriques en realitat.

La interferència de la màquina en les dades empíriques

Parlem d’un fenomen social nou que es tradueix en canvis biològics que hauríem de tractar com una interferència, de l’artificialitat de la màquina sobre la Interficie Cognitiva que el cervell ha elaborat en els darrers cinc segles per a obtenir l’empirisme.

Més descriptiu és el cas de The Weekend, cantant que com explica l’article The Weeknd finally takes off his bandages to reveal creepy new look with FILLERS… but it’s just prosthetics for latest music video Save Your Tears, ha alterat el seu rostre d’una forma ben palpable. La publicació mostra clarament la diferència que han deixat en el rostre del famós cantant les operacions d’estètica facial.

El seu nou aspecte sembla descriure expressions pròpies d’un rostre alterat amb els filtres visuals d’una de les intel·ligències artificials utilitzades en el disseny de videojocs. De manera que la interferència de la màquina es demostraria activa i influent entre nadius digitals. Una generació que modela la seva Interfície Cognitiva integrant la informació que proporciona la màquina, fins a veure’s desplaçat el valor metafísic de l’empíric.

Des d’una altra vessant podem identificar aquesta mateixa fallida de l’empíric en l’estratègia que ha pres l’empresa Disney. Quan anuncia una intel·ligència artificial desenvolupada per un equip propi de programadors, per rejovenir o envellir, convenientment, els actors que participen en les seves pel·lícules.

L’empresa Disney usa de facto la naturalitat amb la que les noves generacions cíborg assumeixen la inestabilitat que la màquina infereix en la física clàssica.  

Considerem que es constata, per tant, des de la influència que deixa la intel·ligència artificial en la física clàssica, una fallida de l’empíric de conseqüències encara imprevisibles però enormement estimulants.