Reflexionar sobre dinàmiques, costums o maneres de fer iniciades molt tempranament, sembla que implicaria haver de raonar-se un mateix, sense autoenganys si es procura obtenir reflexions de valor personal. Perquè estaríem debatent-nos, narrant-nos, uns impulsos que en el seu moment van ser naturals i que ja van comprovar-se en la infància.

Així entraríem també plenament en un debat ontològic si tractéssim, a més, sobre la qualitat de la informació tractada com verídica o versemblant. En la mesura que calgui resoldre aquesta inquietud per a reflexionar sobre aquella antiga necessitat espontània d’aprendre, d’entendre o de raonar la causa o l’origen de moltes de les percepcions quotidianes. En definitiva, finalment, confirmaríem que aquells dubtes suscitats per l’experiència de les percepcions ens impulsarien a debatre’ns sobre la procedència de la informació.

En aquest punt prendria especial rellevància tractar la conversió a material correcte i encertat l’expressió en la informació. I malgrat que la física clàssica hauria atribuït a l’objecte d’estudi la causa de la informació, però finalment és només expressió perquè abans hauria calgut que les dinàmiques neuronals intervinguin.

I enriquint una antiga i molt interessant controvèrsia, podríem considerar si l’experiència de l’objecte i la seva estabilitat restaria especialment impregnada, o no, per aquestes dinàmiques neuronals expressades amb una oportunitat pròpia, al marge del conscient. Més enllà de cap voluntat elaborada convenientment per la persona.

Seria aleshores quan adquiriria especial valor un anàlisi de tots els exercicis realitzats durant tots aquests anys, deslliurat de les conveniències que reafirma el record. Ja que així, tot el conjunt d’exercicis descriuria, potser, l’evolució o la dinàmica d’una deliberació neuronal espontània i autònoma del biaix que infereix el pensament conscient. Que descriuria alguna necessitat provinent d’alguna directriu diferent o aliena a la voluntat o interessos d’aquella autoria.

A aquests primers anys hi podríem atribuir un impuls innat, intensament recordat i contínuament comprovat. Impregnat per una necessitat estranya i inusual per a comprendre allò visible i recollir-ho en una interpretació. En una sintaxi concreta d’imatges, de síntesis visuals que semblarien temptejar unes representacions socialment acordades i validades de les cognicions. Eren els primers anys i començava una estreta i intensa relació amb el llenguatge.