Consideraríem especialment important tractar la influència de l’elèctric en l’anàlisi de l’objecte d’estudi. Ja que així el vernís semblaria poder satisfer les ànsies de representar la pell d’una pantalla elèctrica, inferida sobre tot allò empíricament conegut.

De fet, precisament, en aquest vernís s’hi desplegaria el que semblaria ser una nova dimensió que fins i tot podríem descriure transcendint l’empíric. Perquè malgrat que aquestes diferents codificacions semblarien incidir i referir-se a l’objecte d’estudi, des de la posició clàssica de l’observador omniscient. Sorprenentment semblarien també adquirir autonomia, dinamisme. Actuant com pròpies de l’estudi empíric però expressant-se amb autonomia, tant des de l’abstracció com des de la figuració, per finalment estabilitzar-se en la seva superfície elèctrica.

Caldria precisar que si bé l’oxidació del vernís hauria estat, en els primers exercicis, una sorpresa. Posteriorment va acceptar-se i va reiterar-se de forma provocada. Reconeixent-hi la capacitat d’expressar un inevitable trànsit de la matèria, permanentment inestable sota l’anàlisi elèctric del codi.

Així, des d’una intuïció gratuïta i impulsiva, s’aprovaria la metamorfosi d’uns exercicis que desapareixerien i passarien a ser un històric de fotografies digitals, arxivat i guardat escrupolosament en un continu biogràfic.

Valorant-ho amb els anys, consideraríem que aquella oxidació del vernís no hauria pogut ser més encertada. Ja que semblaria revelar-se per descriure una corruptibilitat en la matèria que destacaria i posaria en valor, paradoxalment, aspectes no materials, propis de l’acte creatiu i de la funció de la imaginació.