CRONOS
Nascut l’any 1973, no s’aporten carreres ni títols que acreditin coneixements especialment rellevants per a explicar la trajectòria de Jordi Güell. Simplement es detallaria l’impuls autodidacte “d’una persona que en els anys 90 hauria cursat l’anomenat BUP, que no hauria acabat el COU i que de forma espontània sempre hauria pintat i escrit”.
Des de l’any 1991 hauria realitzat més de trenta exposicions, en ciutats com València, Bilbao, Madrid o Barcelona. Com també hauria mostrat la seva feina als EEUU, Regne Unit, França i Cuba. I aleshores, si bé admet que “desafortunadament el dia hauria de tenir més hores i així poder promocionar-me més”. Aclareix després que “igualment, sense tanta dedicació, la feina realitzada no s’hauria pogut fer”.
Així, es manifestaria fortament compromès amb la seva recerca, perquè “mai he pogut desestimar ni abandonar el plaer de crear i la seva utilitat”. Refermant-se així en una naturalesa particular que semblaria perviure “malgrat la dificultat de posar en valor res que no s’expliqui abans amb un preu”.
Precisa, també, que no li agrada dir-se artista, ja que aquest terme “en el nostre país desafortunadament no aporta res” i només acompliria amb una funció comodí. Que si bé “serveix perquè tipifica”, remarca que també “sembla com que buidi de significat una manera de viure respectable i respectuosa” malgrat que, detalla, “es mantindria excepcionalment desconeguda i incòmode”. Potser “perquè s’impulsa per un sentit que difereix enormement del marc mental del comerciant”.
Aleshores també afirma que li agradaria dir-se “imaginador” i poder remarcar així “un valor i una necessitat d’imaginar, que la ciutadania hauria de gaudir desinhibida, de sentir, propera i lliurement. Assumint en primera persona la copropietat de la realitat que la societat construeix cada dia”.
Amb 16 anys va entrar a l’Escola Llotja, però no es va valorar mai la necessitat de completar el graduat, perquè “confiava en mi, era feliç i simplement em feia riure que s’hagin inventat un document per a acreditar als artistes”. Al mateix temps, però, sí remarca amb emoció haver gaudit d’una etapa magnífica en aquella escola, amb un professorat excepcionalment compromès amb els alumnes. En la Llotja va sentir-se molt afortunat com a alumne de molt bons professors, com l’Andreu Martró, el Joan Joan, el Francesc Navarro, el Gonzalo Bertrán i la Magda Durant. Tots ells grans persones de qui sempre s’ha sentit especialment agraït.
Etapa 2019-2025:
Conduint el seu treball de recerca fins a l’estudi de nombrosos autors, investigacions i articles científics d’abast internacional i propis de l’àmbit de la neurociència, de la mecànica quàntica i de la biologia quàntica. I invertint així el seu esforç i atenció en l’aprofundiment de la seva particular investigació. A partir de l’any 2019 intensificarà les seves inquietuds entorn dels paràmetres que haurien de permetre la definició concreta de l’objecte immaterial.
Així, sense abandonar mai aquest objectiu i durant aquests anys, aquesta recerca de l’objecte immaterial orientarà la seva investigació cap a la redacció d’un anàlisi que suggeriria, en les propietats i les funcions pròpies del pensament humà, funcions “que semblen transgredir els processos computables”.
Aleshores, analitzant importants conclusions científiques, recollides en nombroses investigacions. Cercarà una coherència útil per a explicar processos d’organització i de creació de patrons que semblarien implicar tan la matèria orgànica com la inorgànica.
Així ampliarà conclusions ja iniciades l’any 2008, en l’assaig Interface: un ruiseñor en la pantalla. I des de la seva pràctica artística i el seu coneixement dels processos creatius, “em debatré ara reunint també les importants conclusions recollides dels nombrosos estudis científics consultats”.
Afirmarà aleshores que les seves reflexions suggeririen “una dinàmica espontània en la cognició. Ja que aquesta semblaria arbitrar en la pròpia existència de l’objecte”. I així per tan, com detalla, si bé “tradicionalment s’hauria atribuït la informació a la pròpia naturalesa de l’objecte. Ara semblaria que aquesta es podria assignar a processos orgànics, codificant-la segons diferents circumstàncies o necessitats adaptatives”.
2025
ASSAIG: Recerca de la Interfície de cognició (III).
2024
ASSAIG: Recerca de la Interfície de cognició (II).
ASSAIG: Recerca de la Interfície de cognició (I).
2023
RECULL DE POESIES: i bon dia dia.
ARTICLE 08/01/2023 La fallida de l’empíric. (+info)
ARTICLE 08/01/2023 La nova ontologia. (+info)
ARTICLE 13/01/2023 La creativitat en temps de cíborgs. (+info)
ARTICLE 17/01/2023 El paper de la tecnologia. (+info)
ARTICLE 17/01/2023 Definir la intel·ligència. (+info)
ARTICLE 23/01/2023 La nova alfabetització. (+info)
ARTICLE 23/01/2023 El ciberhumanisme. (+info)
ARTICLE 24/02/2023 La màquina com a indústria d’imitació. (+info)
Etapa 2011-2019:
L’any 2008 es plantejarà, en l’assaig El Producto Immaterial, l’aplicació d’un valor ètic per a l’economia que hauria d’estructurar-se un cop assumida la crisi de les subprime i la significativa fallida del neoliberalisme. Al mateix temps detallarà, en els seus articles i assajos, una influència de les noves tecnologies que semblaria incrementar un procés inevitable de desintegració de la realitat empírica clàssica i de l’objecte clàssic.
Des de la descripció d’aquest procés, l’any 2010 suggerirà, en el text La Caída de Objecto y Concepto, un primer anàlisi de les repercussions, a nivell econòmic i social, d’aquest procés de desintegració algorítmica de la realitat empírica i de l’objecte clàssic.
Ja en aquells anys explicaria l’efecte que estaria deixant el còmput de les noves tecnologies en la física clàssica. Imposant canvis irreversibles que afectarien en les estructures socials, en la integritat del producte de mercat i en el paper dels líders i de les organitzacions polítiques en l’exercici de governar. Tres línies de transformació que anys després s’haurien ja pogut comprovar constatant una mateixa causalitat en la transparència que imposaria la màquina elèctrica, en el seu procés de recepció i de gestió de dades.
A partir d’aquests dos assaigs i reunint també conclusions suggerides en l’àmbit de la neurociència, s’iniciarà una recerca pràctica dels paràmetres o de les constants que haurien de permetre la definició concreta de l’objecte immaterial.
Des de l’estudi pràctic i l’anàlisi de l’actualitat social, econòmica i política, i valorant també sempre la influència de les noves tecnologies. Es centrarà doncs la recerca entorn les constants concretes que haurien de permetre l’existència de l’objecte immaterial.
2019
2019_VIDEO_068 (+info)
2019_VIDEO_066 (+info)
2019_VIDEO_061 (+info)
2019_VIDEO_059 (+info)
2019_VIDEO_058 (+info)
2019_VIDEO_051 (+info)
2019_VIDEO_049 (+info)
2019_VIDEO_046 (+info)
2019_VIDEO_032 (+info)
2019_VIDEO_031 (+info)
2019_VIDEO_024 (+info)
2019_VIDEO_021 (+info)
2019_VIDEO_014 (+info)
2019_VIDEO_06 (+info)
2019_VIDEO_02 (+info)
2018
2016
2014
ARTICLE 31/08/2014 Fractality (III) (+info)
2013
2012
2011
07/10/2011 Cognitiva Interface #1 (+info)
07/10/2011 Cognitive Interface #2 (+info)
07/10/2011 Cognitiva Interface #3 (+info)
09/05/2011 Sociedades hipercomplejas #1 (+info)
09/05/2011 Sociedades hipercomplejas #2 (+info)
ARTICLE 09/05/2011 Hipercomplejidad: el concepto está abierto (+info)
ARTICLE 09/05/2011 Ética e innovación en sociedades hipercomplejas (+info)
ARTICLE 09/05/2011 El sueño o las ideas (+info)
Fractal Matrix (+info)
Arxiu de hasthags, entre 2008 i 2012
Entre els anys 2008 i 2012 es realitzarà un exercici intens de recerca en la xarxa social anteriorment coneguda com Twitter. On nombrosos investigadors “compartíem intuïcions i conclusions de gran rellevància, sobre renovats interessos i noves inquietuds entorn les possibilitats que semblaven oferir les noves tecnologies i el criteri 2.0”.
Van ser moltes les complicitats i interaccions, usant el HASTHAG com objecte immaterial de catalogació i d’organització d’informació. Així “es va elaborar un complex i interessant arxiu, encara especialment útil per a resseguir amb detall la crònica d’un seguit d’ítems que en aquells anys s’intuïen, i que ara estarien determinant l’actual crisi estructural”.
Malauradament podríem comprovar com alguns d’aquells enllaços ja s’han perdut:
#fallofJobs, des del 25 de juliol de 2012 (+info)
#cognInterface, des del 6 de febrer de 2012 (+info)
#cyborgMind, des del 3 de febrer de 2012 (+info)
#fallofNationStates, des del 17 d’octubre de 2011 (+info)
#fallofDebt, des del 22 de setembre de 2011 (+info)
#financialViolence, des del 18 de setembre de 2011 (+info)
#artificialScarcity, des del 9 de setembre de 2011 (+info)
#ethicsofAbundance, des del 9 de setembre de 2011 (+info)
#paradigm20, des del 8 de juny de 2011 (+info)
#cognitivecapitalism, des del 7 de juny de 2011 (+info)
#procreativity, des del 7 de juny de 2011 (+info)
#fractality, des del 20 de març de 2011 (+info)
#openEarning, des del 9 de gener de 2011 (+info)
Etapa 1991-2010:
Amb la primera exposició de l’any 1991, al Casal d’Extremadura de Sant Boi de Llobregat, s’iniciarà “des d’una emoció jove i inexperta una aventura plena de sorpreses, admiracions i il·lusions satisfetes”. Al cap de pocs anys, aquella aventura semblarà progressivament confrontar-se amb una necessitat personal de codificar les emocions, d’excloure-les, de fer-les inconnexes o estranyes. Manifestant així “com una necessitat imprevista i que al final sembla traduir-se en un element clau de l’obra”. Així, incorporant cada cop més un llenguatge xifrat, codificat, ja en els anys, des de la joventut i inexperiència, semblaria buscar combinar la timidesa “amb una retòrica estranya però a la fi simplement curiosa, jove, atrevida però inofensiva”.
Així semblaria explicar una necessitat personal per a ocultar la seva recerca en les seves representacions. Apartant-se d’un entorn que “ja en aquells anys el sentia al mateix temps inhòspit i innecessari“.
Sobresurt també el seu interès en centrar la seva atenció, la seva energia i el seu temps de vida en allò realment edificant i útil, progressivament i cada cop més. Així semblaria explicar-se que es veurà empès cap a la satisfacció que li proporciona l’espai i el temps de recerca, en els àmbits creatiu i científic.
Ja en els primers mesos de l’any 2010, després d’intentar equilibrar aquesta ambivalent emotivitat, decideix reservar-se un important període de temps per a aprofundir en la seva recerca, d’una forma intensa, creativa i allunyada de les necessitats que exigeix la promoció del seu treball. Així, remarcant que “conec per experiència pròpia la fragilitat i la fugacitat de la vida”, semblaria entendre’s que conclogui raonant que “hi ha influències o alteracions que evita instintivament”. Perquè “semblen provenir d’una curiosa i insana atracció social cap a un tipus d’experiències dissenyades per a ser consumides i també per a consumir-nos”.
Des de l'any 1992 i fins al 2010
2010 L’ Etang d’Art Gallery, Bages. France / Taller Galeria Fort, Cadaqués. Espanya / Wingfield Barns. UK / Fundació Tharrats, Pineda. Barcelona, Espanya / Text crític: Procesos hacia la no significación, per Pedro Encarnación Carrizosa (+info) / Assaig Threeinning System: Fractalidad, Open Earning y la caída del Faraón (+info) / 2009 Centre d’Art El Marçó Vell. Centelles. Barcelona, Espanya / Publicació d’obra gràfica. Catalan Writing 6. PEN Català. (+info) / Assaig La comunidad crítica (+info) / Assaig Después del 2009: el producto inmaterial (+info) / Recull de poesies, Sombra en los campos (+info) / Recital de poesia a l’Ateneu de Barcelona, Barcelona. Espanya / Recull de poesies, Acolorides germinar (+info) / Seleccionat en el LVII Concurs de Pintura PREMI CENTELLES, Centelles Barcelona, Espanya. 2008 Museu d’Art Contemporani Conde Duque. Madrid, Espanya / “Humanidad”. Galería Punto Arte, Barcelona. Espanya. (SOLO) (+info) / Text crític: Jordi Güell y la realidad como suma individual de los recursos, de Josep Mª Cadena (+info) / Entrevista a Jordi Güell, de Cecilia Lobel. Comissària i directora de L&B Art+Comunicació. Barcelona, Espanya. (+info) / “Signos y gestos”. World Trade Center Hotel GrandMarina*****, Barcelona. Espanya. (SOLO) (+info) / Sala Torrevella. IV Premi Salou de recerca pictòrica de Salou 2008, Salou. Espanya (+info) / Assaig Interface: El ruiseñor en la pantalla (+info) / Llibre catàleg Encuentros con el Arte Actual de Pintura y Escultura (+info) / 2007 Ateneu de Sant Cugat, amb la col·laboració de Canals-Galeria d’Art. Sant Cugat, Espanya. (SOLO) (+info) / Recital de poesia. Homenatge a Yael Langella. Galeria d’Art Maragall / 2006 Llibre de prosa poètica Manuscrito de las musas (+info) / Assaig A imagen y semejanza (+info) / 2005 Herir al blanco, Galería ADN. Barcelona, Espanya. (SOLO) / Galeria Darby Louise. Barcelona, Espanya / “Barcelona Presence”. Water Tower Place. Chicago, USA (+info) / Reculls de poesia, No puc dar-me enteniments i La paraula és un gest (+info) / Obra per la revista Nexus amb obra de Jordi Güell, Caixa de Catalunya. Espanya. (+info) 2004 Galeria Darby Louise. Barcelona, Espanya / Las piedras dormidas, Galeria Darby Louise. Barcelona, Espanya. (SOLO) / 2003 La mujer S. XXI. Galeria Darby Louise. Barcelona, Espanya / Feria Interart. València, Espanya / Dalí. Pequeño formato. Galeria Darby Louise. Barcelona, Espanya / El entorno de Jesús Lizaso. Bilbao, Espanya / Galería Akka. Valencia, Espanya. (SOLO) (+info) / Llibre de poesia Los ojos sobre el olvido (+info) / Publicació de la poesia Almas al barro per a Jesús Lizaso. En el llibre El símbolo y la obra / 2002 El recuerdo de una mirada. Galeria Darby Louise. BCN, Espanya / Entre yo y la montaña, Galeria Darby Louise. BCN, Espanya. (SOLO) (+info) / Publicació del llibre d’autor Jordi Güell. Entre yo y la montaña (+info) / 2001 The fertile seed, Alliance Française. Chicago, USA / Diàlegs fi de segle. Galeria Darby Louise. BCN, Espanya / Pane Caldo. Chicago, USA. (SOLO) / 509: An American Experience. Instituto Cervantes. Chicago, USA. (SOLO) (+info) / Galería Abad Aguírre. Bilbao, Espanya. (SOLO) (+info) / Darby Louise Cultural Center. Chicago, USA. (SOLO) / Text crític: JG 100110001, per Josep Bracons (+info) / Publicació de la poesia A Jesús Lizaso. Lizaso. Arte y sentimiento. / 2000 SARTC’2000. Ateneu Igualadí. Igualada, Espanya. (+info) / Premis Eclecxis, Galería Olímpica. Fundación Galería Olímpica. Barcelona, Espanya. / Ateneu Igualadí. Igualada, España. (SOLO) (+info) / Casal de Cultura. Matadapera, Espanya. (SOLO) / Sala Salvador Espriu. Viladrau, España. (SOLO) / Ut poesis tacíta pictura est. DL COS. BCN, Espanya. (SOLO) / 1997 Mural per a la Fundació Esclerosi Múltiple. Barcelona. Espanya. (+info) / 1996 Casa de Cultura de Matanzas. Matanzas, Cuba / Sala Ausart. Vic, Espanya / Sala Creus. Terrassa, Espanya (+info) / Fira d’Art de Vilanova. Barcelona, Espanya / Primer Premi Concurs de Pintura de Tiana, Barcelona. Espanya. / 1995 Galería Carme Sala. Molins de Rei, Espanya. / Galería Periferiart. Lleida, Espanya. (SOLO) (+info) / Cercle Artístic de Sant Lluc. BCN, Espanya. / Sala de Cultura de l’Antic Mercat de Sitges. Barcelona, Espanya. / 1994 Feria del Saló de l’Ensenyament. Feria de Barcelona. Barcelona, Espanya. / Galería Manifiesto. Barcelona, Espanya. / Mural per al vestíbul de l’Escola d’Arts Aplicades (LLOTJA) (+info). Barcelona, Espanya. / 1993 Feria del Saló de l’Ensenyament. Feria de Barcelona. Barcelona, Espanya. / Muestra de Arte en Max Center. Hospitalet de Llobregat. Espanya. / 1992 Casal de Extremadura. St Boi de Llobregat. Espanya.
