La nova ontologia

La intel·ligència artificial i la nova ontologia

A mesura que evolucionaven els resultats, en sectors especialitzats s’ha seguit amb interès l’evolució que en els darrers 20 anys ha experimentat la intel·ligència artificial. Aquests darrers anys s’han pogut consultar una successió d’articles d’enorme interès que auguraven fets. Mentrestant, a poc a poc, es confirmaven moltes d’aquestes previsions i es publicaven advertències, també, que alertaven sobre el perjudici que podia deixar en la societat actual i en l’economia la mala gestió de la màquina. Però en definitiva ha estat especialment enriquidor conèixer investigacions que han fascinat i inquietat al mateix temps. 

Per ara els resultats finalment han acabat demostrant la capacitat de les màquines per democratitzar moltes de les qualitats i dels valors que durant segles han servit per legitimar diferències socials. S’han obtingut avenços que han permès a milions de persones de tot el món abandonar la pobresa. S’han democratitzat les funcions que ofereix la tecnologia, superant diferències socials i estenent millores en drets socials i en qualitat de vida.

Un molt especial reconeixement mereix l’ètica Open Source, tendència popularitzada pel moviment hacker, que amb preus baixos i dissenys amigables ha permès superar diferències socials i democratitzar l’ús de les noves tecnologies.

Durant el transcurs d’aquest desenvolupament tecnològic, la intel·ligència artificial ha permès demostrar en diferents treballs complexos com calcular, escriure o jugar a escacs, que la màquina actua amb una capacitat extremadament excel·lent, que difícilment poden igualar els humans. 

Els canvis que anuncia la presentació de DALL-E 2 

Ara acabem el 2022 amb una novetat que ha permès ubicar aquests avenços en l’actualitat més immediata: la proposta DALL-E 2 és una solució que permet als usuaris generar imatges a partir de la redacció de prompts

Amb aquest innovador software, qualsevol usuari pot ara sortejar la dificultat que suposa controlar tècniques pròpies dels artesans de la imatge. Però no només ens interessa destacar que amb aquest nou avenç que proporciona la màquina es facilita l’ús d’imatges. Sobretot, allò que implicarà una revolució social de gran envergadura sorgeix d’una nova fita, en la mesura que es facilita la superació de la metafísica de l’empíric. 

Ara, sense haver de cenyir-se a la semiòtica marcada en els darrers segles per l’empirisme, qualsevol persona podrà organitzar la narració visual de qualsevol idea.

En l’emergència d’aquesta nova etapa facilitada per la màquina, procurarem ara identificar, breument, una molt destacable disrupció comparable a la que ja en el seu moment va generar l’escriptura alfabètica. 

L’empresa OpenAI ha posat en circulació, en obert i per a qualsevol persona, diferents solucions que sorgeixen amb el potencial de canviar aquella procedència de la realitat que ha avançat, durant cinc segles, a cavall de la relació entre els estímuls que gestiona el sistema nerviós central i l’experiència empírica. 

Considerem que l’eina DALL-E 2 és una primera demostració de l’impacte que deixarà properament la implantació social de la intel·ligència artificial. Una tecnologia que sorgeix amb la capacitat d’alterar per sempre aquesta relació entre la realitat i la informació que proporciona el sistema nerviós central.

Ens interessa remarcar la importància d’aquest nou episodi de convivència entre la biologia humana i la tecnologia. Ja que de la mà de la intel·ligència artificial s’obre pas un nou increment de la complexitat. En el moment quan es democratitza la semiòtica de la imatge i s’allibera la funció de generar i de transmetre informació, comprensió o pensament. Es deixa enrere aquella relació entre biologia i economia que mai va poder resoldre l’empirisme.

Superar la correlació entre biologia i economia

Diferents condicionants adaptatius han beneficiat que els grups de poder imposin la informació. Evidentment alterada o fortament determinada per les diferències socials, aquest control de la informació ha marcat, durant generacions, les capacitats socials per entendre, transmetre o generar nova informació. La intel·ligència artificial, en la mesura que supera la metafísica empírica, ofereix l’oportunitat de dissoldre ara aquesta correlació entre biologia i economia. 

Destaquem que en el moment quan la intel·ligència artificial desplaça la realitat empírica com vocabulari per a la pronunciació d’aquesta semiòtica, de fet hem de parlar d’una intervenció de la màquina en l’àmbit propi de la creació de comprensió que de facto democratitza la informació. 

Però no només la intel·ligència artificial inhabilita la necessitat de dominar i de saber utilitzar tècniques com el dibuix, l’aquarel·la, el mural o el llenç, durant segles finançades i controlades pel poder amb l’objectiu d’adoctrinar el pensament. O no només també esdevenen ara innecessàries aquelles altres tècniques, més populars i actuals, que es recolzaven en l’ús de càmeres o d’ordinadors personals. Com són la fotografia analògica, el disseny digital o les imatges digitals alterades amb softwares i que en conjunt han pogut encabir pensament alternatiu al poder.

Haurem de parlar d’un nou procés d’alliberament, en la mesura que de facto es trenca no només amb aquelles síntesis que organitza el sistema nerviós central amb la informació que gestiona. El trencament ara afecta la pròpia procedència natural de la informació. 

Considerem doncs anunciar un canvi ontològic de primer nivell.

La fi de l’empíric i el canvi ontològic

Si ens remuntem en el temps, l’ontologia clàssica es centrava en l’estudi, la reproducció i la reinterpretació de la realitat obtinguda de les síntesis que el cervell obté amb la gestió de la informació empírica. Ara caldrà l’estudi, la reproducció i la reinterpretació de la informació proporcionada per la màquina.

Podem dir, per tant, que aquestes noves eines alliberen la creativitat del sine qua non empíric. Qualsevol il·lustració de pensament es pot ara desenvolupar al marge del bagatge empíric que l’usuari hagi pogut experimentar i retingui en la seva memòria. Amb un simple text es poden generar imatges d’una qualitat més que correcta. Per poder teixir narracions vàlides i trametre idees o coherències, sobre una realitat que ja no necessita contrastar-se amb l’experiència empírica que proporcionen els sentits. 

És des d’aquesta sentència que podem anunciar una nova oportunitat des d’on iniciar una democratització que transcendeixi la relació entre biologia i economia.

Ens interessa doncs emmarcar un final d’etapa, l’inici d’una nova metafísica. En la mesura que allò que aquesta nova tecnologia posa en dubte, definitivament, és aquella Interficie Cognitiva que el sistema nerviós central ha modelat durant els darrers segles per a la construcció de l’empirisme.

Considerem cabdal remarcar l’inici del procés de modelatge d’una nova Interfície Cognitiva de naturalesa híbrida, amb la inferència de la informació que genera la màquina. 

Els perills a enfrontar són però d’una enorme dimensió. Trontolla la columna vertebral on es recolzava el sistema que ha permès construir la democràcia moderna. En la mesura que la intel·ligència artificial posa en qüestió la necessitat de seguir fent homenatges als grans pensadors, a les grans idees. O fa innecessari conservar la capacitat d’aprendre des de l’esforç d’una lectura profunda i fins a l’obtenció d’una racionalitat avançada i subtil.

Caldrà doncs realitzar un gran treball que s’orienti, expressament, cap a la creació d’eines vàlides per a societats democràtiques. Amb noves solucions que puguin seguir garantint la defensa dels drets socials davant qualsevol forma de control o de sotmetiment. Per garantir la gestió d’aquesta informació de procedència artificial, des d’una voluntat social informada i responsable, democràticament, d’aquells algoritmes que indexen o no, que accepten o que desestimen.

Per definir l’ús de la intel·ligència artificial al servei de la humanitat, en aquest context pren sentit la promoció d’una forma de viure que haurà d’integrar les noves màquines al servei de la humanitat.

Des d’aquesta primera reflexió es considera un ciberhumanisme per a la concreció d’un nou enfocament de la vida en el planeta que hauria de respondre a la influència de les noves tecnologies. Debatent des d’una perspectiva multidisciplinària, des de la física, des de la tecnologia, les arts i les ciències socials. Contribuint en la definició del nou humanisme que sorgeix ara ampliat per la robòtica i que ha d’estar pensat, novament, per resoldre els reptes de futur.

Es proposa una recerca en profunditat de les noves premisses des d’on descriure una nova ontologia apte per a la construcció d’una societat cíborg.

La nova ontologia Llegeix més »