El ciberhumanisme
De la informació del sistema nerviós central a la informació de l’algoritme
Amb solucions com DALL-E 2, dissenyada per l’empresa OpenAI, s’avança una etapa més en la fallida de l’empíric.
Superant les capacitats dels filtres d’intel·ligència artificial que permeten als smartphones alterar les imatges, ara DALL-E 2 permet a la màquina proporcionar imatges completes, al marge de la memòria visual de l’usuari i només a partir de suggeriments narrats en texts.
Amb una solució mai abans plantejada, la màquina proporciona una interpretació del text que transcendeix la imaginació de l’usuari.
Ens interessa detallar que en primer lloc les càmeres fotogràfiques analògiques han actuat sempre imitant el model empíric que el sistema nerviós central modelava. En segon lloc, els filtres d’intel·ligència artificial que utilitzen els actuals smartphones permeten ara alterar i recrear aquest mateix aspecte clàssic de la realitat. Iniciant-se una etapa absolutament nova, eines com DALL-E 2 elaboren imatges alliberades d’aquesta informació que ha servit durant segles per construir l’empirisme. S’obra per tant la porta a una nova semiòtica de la imatge que s’origina des d’una informació que es desvincula de l’empíric.
Considerem que es genera per tant un desplaçament, una substitució, de la informació que utilitza el cervell per elaborar el model empíric per la informació que proporcionen els algoritmes de la màquina.
Es confirmarien doncs les circumstàncies necessàries per a que aquesta substitució de la informació imposi una nova ontologia i origini una veritable revolució en l’univers creatiu humà. És aleshores quan destaquem la necessitat d’analitzar raonadament i amb detall les influències i les conseqüències que expandeix la intel·ligència artificial en una nova societat cíborg.
Precisament, per explorar al màxim aquest nou espai de creació, caldrà abans superar algunes importants limitacions conceptuals i metafísiques que persisteixen ancorades en el model clàssic i en els importants preceptes que les nostres societats han assumit en els darrers segles.
Per valorar la importància del moment actual i emmarcar l’escenari que en els darrers anys s’està obrint, destaquem que la intel·ligència artificial ha aixecat diferents advertències de personalitats rellevants. L’any 2014 Stephen Hawking (1942-2018) transmetia les seves inquietuds advertint de la importància de gestionar la intel·ligència artificial. Així ho corroborava també, dos anys després, el novembre de 2016, l’empresari Elon Musk, traslladant aquesta inquietud en el sector laboral. Tres anys abans, el 26 de setembre de 2013, es publicava aquest article on s’advertia d’alguns dels fenòmens socials que posteriorment s’han seguit demostrant.
Amb els anys la tecnologia ha seguit evolucionant i reafirmant aquestes incerteses i inquietuds. Ens interessa ara debatre amb detall sobre el reconeixement que gaudeix la màquina.
Per analitzar el fenomen de la intel·ligència artificial des de l’actualitat més immediata, podem referir-nos a les solucions ChatGPT o DALL-E 2, programades les dues per l’empresa OpenAI.
El cas ChatGPT és una eina que ens servirà per centrar la reflexió que estem proposant, ja que amb aquest bot es facilita que qualsevol usuari pugui obtenir respostes a qualsevol pregunta, imitant les reflexions pròpies d’una conversa raonada i intel·ligent, a partir de l’enorme quantitat d’informació que prèviament la màquina emmagatzema i ordena.
Un cop més, així com també es demostra en el cas DALL-E 2, la informació que gestiona l’algorisme facilita que l’usuari disposi de solucions que transcendeixen la seva experiència clàssica. Al marge d’aquells coneixements o de l’estructura neuronal adquirida i gestionada de forma orgànica pel cervell, l’usuari té accés a solucions, sofisticades o no, però en definitiva de procedència artificial.
Anàlisi de la màquina des del ciberhumanisme
Per descriure la qualitat que ofereixen aquestes funcions de la màquina en contrast a les que ofereix el cervell, s’ha popularitzat i acceptat el terme “intel·ligència artificial”. Així s’ha decidit explicar les sorprenents capacitats que proveeix a les màquines el treball dels programadors.
Precisament, per avançar des d’un ciberhumanisme cada cop més necessari en l’anàlisi d’aquesta influència de la màquina en els nadius digitals, considerem imprescindible reflexionar aquesta atribució que rep la màquina: la intel·ligència. Per raonar en benefici de la humanitat els canvis metafísics que caldrà abordar abans d’explorar i usar totes les possibilitats que ofereix la màquina a l’univers creatiu humà.
El terme intel·ligència artificial, s’ha normalitzat socialment i s’utilitza per identificar en les màquines facultats i capacitats que es valoren superiors a les humanes.
El seu ús no deixa d’incrementar-se sense massa controvèrsia pública raonada. I això malgrat les repercussions socials que se’n deriven. És en aquest context on cal entendre i ubicar la necessitat d’introduir una reflexió crítica de les veritables capacitats de la màquina i de les seves funcions en benefici de la humanitat.
Per això es proposa el ciberhumanisme en l’escenari cíborg. En el context d’una societat cíborg viscuda per nadius digitals que de facto ja actuen com cíborgs. Un nou pensament amb esperit crític, que transcendeix l’acceptació acrítica de les capacitats de la màquina. Usant i alimentant la reflexió des de les eines que proporciona la pròpia màquina, per pensar el paper que ha de tenir en benefici de la humanitat.
Agafant el testimoni de l’humanisme que es va treballar i argumentar en la primera generació de renaixentistes. En el moment quan rescataven texts clàssics per reflexionar i argumentar una recuperació estimulant i exultant del valor de la intel·ligència humana. En l’etapa quan es van fonamentar uns primers qüestionaments a una tradició escolàstica, demostradament inhabilitada per respondre amb eficàcia i encert als canvis tecnològics i filosòfics que es vivien.
Considerem que des de l’esforç i el treball del ciberhumanisme, les màquines podran definir-se com eines útils en benefici de la humanitat, en la mesura que es reformulin segles de filosofia i de teologia. Sense aquesta deconstrucció del pensament occidental, les nostres societats actuaran atretes per la seva inèrcia cap a la subsidiarietat vers una fenomenologia allunyada, apartada de la localitat humana i només accessible per una intel·ligència superior.
Des d’aquestes premisses es proposa un ciberhumanisme orientat al foment d’una reflexió multidisciplinar, per a la definició d’una nova metafísica per a la societat cíborg que ja està emergint.
El ciberhumanisme Llegeix més »